Search results for "Ramon Llull"
showing 10 items of 19 documents
El «Llibre de les Bèsties» (1287-1289) de Ramon Llull: anàlisi d'adaptacions infantils i juvenils
2020
En aquest article presentem una anàlisi de les sis adaptacions que del Llibre de les Bèsties (1287- 1289) es van publicar per al públic infantil i juvenil amb motiu de l’Any Llull (2015-2016). Després de presentar la figura de Ramon Llull com a escriptor de referència en l’època medieval i de situar Llibre de les Bèsties dins de la producció literària de Llull, analitzem els paratextos extratextuals i textuals de les sis adaptacions aquí estudiades. La presentació i l’anàlisi d’aquests paratextos ens permet determinar, d’una banda, a quin tipus de nivell lector va adreçada cada adaptació i quin treball didàctic en pot resultar; i, d’altra banda, com el missatge que Llull transmet en aquesta…
El Llibre de l'orde de cavalleria en el context sociocultural medieval
2010
Ramon Llull va redactar el seu Llibre de l’orde de cavalleria sota la influència d’un temps i d’una mentalitat fortament marcats pel context sociocultural medieval. L’article explica com cal entendre la realització d’aquesta obra en funció de l’etapa quaternària de l’Art lul·liana, amb les seves virtuts i els seus pecats; de la situació geopolítica del segle xiii, especialment tot allò relacionat amb la cavalleria, i dels tractats de cavalleria produïts o coneguts a la Corona d’Aragó de l’època.
La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull
2014
En aquest article s’aborda l’estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d’aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s’addueixen. En el treball s’examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d’aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s’estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalme…
What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Deus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per s…
2014
The proto-novel Fèlix, o Llibre de meravelles contains many unsettling «meravelles» or «wonders». One such consists in an observation made by a «recluse» —rather than by a professional theologian— concerning the prayers of Christ and of Mary and the angels, etc., to the effect that their prayers have been unable to call forth any response from God. The efficacy of such prayers is thus brought into question, as is the readiness of God’s mercy and grace. By contextualising such matters within medieval currents of Neoplatonism, particularly the doctrine of causality, I argue that Llull presents a causally conceived theorisation of the hypostatic union. I identify Biblical and medieval preceden…
Introducció al més enllà en l’opus lul·lià
2014
El present article analiza la concepció sobre alguns temes del més enllà en la obra de Ramon Llull, a partir d’alguns dels temes recurrrents de l’escatologia del segle XIII. Com la certesa del paradís i de la seva descripció, les característiques dels àngels o la salvació de l’ànima. This paper analyzes the conception of some questions of the afterlife in the work of Ramon Llull, from some of the themes of thirteenth century eschatology, as the certainty of paradise and its description, the characteristics of angels or the salvation of the soul.
L’interés de Gaspar Escolano per la llengua i la literatura medievals i per Ramon Llull, a la Década primera de la historia de Valencia (1610)
2014
El present treball fa una aproximació a una obra clàssica de la historiografia valenciana al segle xvii, la Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), de Gaspar Escolano, per tal de fixar-nos en l’interès d’aquest cronista en alguns dels autors medievals catalans. En especial, en Jaume i –en tant que fundador del Regne de València–, però també en Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Jaume Roig i, en especial, Ramon Llull, al qual dedica diversos capítols. This work is an approach to a classic of historiography of València in the XVII century, Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), of Gaspar Escolano, lookin…
The Dark Trienium: Valencia, 1389-1391. Unrest coinciding with an assault on the Jewish district
2012
Estudio de base documental sobre el auge del antijudaísmo desde 1371 y el asalto a la judería de Valencia en julio de 1391, al poco tiempo de su ampliación. Sitúa el hecho en el contexto de las tensiones políticas en la Corona de Aragón y en la ciudad, donde se enfrentaban sendos bandos: actuaciones entre 1375 y 1392 del inquisidor Nicolau Eimeric (Directorium inquisitorum) contra herejes y su condena de obras de Ramon Llull. Cortes de 1388-1389. Guerras en el ámbito pirenaico en 1390. Políticas de abastecimiento y defensa de la ciudad de Valencia y oposición de villas y nobles del reino al municipio de la capital, que arma una milicia montada en mayo de 1391. Represión de maleantes y medid…
Cuentos efímeros. Ejemplo verosímil y diálogo en el «Llibre de meravelles»
2017
R esumen: El Llibre de meravelles de Ramon Llull incluye un extenso corpus de cuentos verosimiles, utilizados por los personajes para mostrar su vision del mundo o para expresar su posicion en el debate. Se trata de cuentos creados ad hoc por el autor, cuya vida comienza y concluye con esa enunciacion unica en el interior de la novela. Y esa condicion fugaz, efimera, les otorga el aspecto de meras hipotesis narrativas. Algunos de esos cuentos parecen poseer incluso una trama provisional o inestable, acentuando su caracter virtual, casi ilusorio. La escritura del Llibre de meravelles revela, en cualquier caso, un enorme esfuerzo de experimentacion narrativa, visible en el diseno de los relat…
Presentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull»
2022
Presentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull», coordinat per Josep Enric Rubio i Maria Saiz.
Els textos en noves rimades de Ramon Llull:mètrica i escriptura del vers en les còpies de Guillem Pagès
2022
Aquest treball ofereix una descripció de conjunt dels fenòmens de versificació que presenten tres textos de Ramon Llull: Pecat d’Adam, l’opuscle D’oració (cinquena part de la Medicina de pecat) i l’Aplicació de l’Art general. La tria respon a un doble criteri: tots tres textos són escrits en el mateix esquema de versificació (noves rimades) i de tots tres se’n conserven còpies manuscrites fetes per un mateix copista, Guillem Pagès. L’anàlisi mètrica i estròfica dels textos permet observar els criteris de regularitat mètrica que segueix l’autor i el tipus de llicències que aplica en aquests textos. L’estudi de les còpies de Pagès, a més, posa de manifest l’atenció que presta aquest copista a…